Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Vanuatu 2013
Estat
Enmig de grans tensions polítiques, el primer ministre Sato Kilman va dimitir al març, dies abans d’afrontar la sisena moció de censura des del 2010 El seu lloc el va ocupar Moana Carcasses, líder de la Confederació dels Verds, originari de la Polinèsia Francesa i el primer ciutadà naturalitzat que ocupa el càrrec Una de les primeres decisions del nou primer ministre va ser canviar la diplomàcia del país que podria afectar 70 dels 99 representants diplomàtics a causa dels nomenaments irregulars que van ser destapats arran de l’escàndol Phocea –el nom del veler més gran del món, propietat del…
Vanuatu 2014
Estat
Al mes de maig, el primer ministre, Moana Carcasses Kalosil, va perdre la moció de confiança del Parlament i va ser substituït per Joe Natuman, el qual va incloure al seu nou gabinet dos antics primers ministres, Ham Lini vicepresident i Sato Kilman nou ministre d’Afers Estrangers Al setembre, Baldwin Lonsdale va ser elegit president del país, en substitució de Iolu Abil, el mandat del qual havia expirat feia cinc anys Al març, es va produir una epidèmia de dengue que va afectar centenars de residents de Port Vila i Luganville Aquest fet va despertar crítiques sobre la gestió del…
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta…
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
metralla
Militar
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Algunes granades de mà tenen la carcassa metàllica, de 4 o 5 cm de gruix, profundament gravada en forma de pinya, per a facilitar-ne la partició múltiple i homogènia en el moment de l’explosió
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer…
Vanuatu 2016
Estat
Al gener es van celebrar eleccions, i els resultats van donar un arc parlamentari fragmentat, en què ningú va assolir els suports necessaris, fins que al febrer, i gràcies a una entesa d’onze partits, es va elegir primer ministre Charlot Salwai, un polític respectat i de consens, que va rebre els vots de 47 diputats dels 56, i cap vot en contra Entre d’altres, aquest any es va aprovar, per unanimitat, la Llei del dret a la informació, que ha de garantir la transparència del Govern es va iniciar la reforma fiscal i la de la Constitució, per tal de fixar el rol dels partits polítics i garantir…
monocarril

Estació del monoraïl de l’Expo de Sevilla
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un sol carril de rodament.
Segons els diversos sistemes, els trens circulen a cavall del carril, o bé en pengen suspesos En ambdós casos es tracta d’un ferrocarril elevat, aixecat sobre pilars per tal de no interferir en el trànsit de superfície En el sistema a cavall del carril, constituït per una biga de formigó armat, les rodes motrius del tren, amb pneumàtics, corren per la pista superior del carril, mentre que les rodes de guia, d’eix vertical, recorren pistes laterals a banda i banda del carril Aquest sistema de tren cavalcant sobre un carril inferior funciona a Seattle, Disneyland, Osaka, Torí i Tòquio En el…
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…