Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
séquia d’en Carròs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la séquia reial d'Alcoi
.
Consta de 3,20 files d’aigua i rega tres dies i mig el terme de Palma de Gandia i tres dies i mig envia l’aigua a la séquia comuna de Gandia
Francesc Carròs de Vilaragut
Història
Oposat al domini borbònic, quan València fou ocupada per Felip V (1707) s’establí a Barcelona.
S'oferí a lluitar a favor de la ciutat quan aquesta decidí de continuar la resistència 1713 i fou nomenat capità del regiment de la generalitat Morí defensant el baluard de Santa Clara agost del 1714
Gaspar Mercader i Carròs
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les bodes del duc de…
,
Francesc Carròs i de Cruïlles
Història
Noble, fill de Carròs, segon senyor de la baronia de Rebollet.
Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió…
Nicolau de Pròixida i Carròs
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills
Berenguer Carròs i de Ribelles
Història
Primer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi posaren la…
la Font d’en Carròs
Municipi
Municipi de la Safor, als contraforts septentrionals de la serra Gallinera; el sector N és ja a la plana regada pel riu d’Alcoi, l’aigua del qual s’aprofita a través de la séquia reial d'Alcoi per mitjà de les séquies de Rebollet i la comuna d’Oliva.
Hom aprofita també l’aigua de fonts com la que dona nom a la vila i de pous Un 20% del terme és improductiu L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destinada a garrofers unes 200 ha, ametllers 50 ha i oliveres 22 ha El regadiu unes 450 ha és destinat a tarongers 400 ha, i a hortalisses La vila 3286 h agl 2006, fonters 77 m alt és al raiguer de la serra Gallinera l’església parroquial Sant Antoni és gòtica segle XV El lloc, que havia estat mixt de moriscs 26 focs el 1602, dependents de la fillola d’Oliva i de cristians vells 160 focs el 1609 fins a l’expulsió dels primers,…
Constança de Pròixida i Carròs
Història
Noble.
Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i…