Resultats de la cerca

El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…

La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més productius són als…

El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…

La sodificació sol implicar una dispersió dels colloides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua L’any 1954, LARichard i collaboradors del Salinity Laboratory de Riverside Califòrnia establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls

La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…

La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…