Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Arturo Tamayo Ballesteros
Música
Director d’orquestra castellà.
Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals…
Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona des del 1984, amb una periodicitat anual.
Aquesta publicació és l’element principal de difusió dels estudis del Cercle Cada número de la revista està dedicat a un tema de recerca hi ha, doncs, una relació d’articles que hi fan referència, o la publicació de ponències, conferències o colloquis realitzats prèviament sota l’empara del Cercle En els Quaderns , hi han participat fins ara historiadors de renom de les universitats catalanes que han tractat temes que van més enllà de les comarques gironines, centrant de vegades debats historiogràfics per tot Catalunya Cal destacar, entre d’altres, els volums següents Reflexions…
Horst Laubenthal
Música
Nom pel qual és conegut el tenor alemany Rüdiger Neumann.
Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…
Fortificacions de Capellades
Art romànic
A Capellades sorgeix una torre centrant la defensa de les primeres cases edificades en el segle X en dominis pertanyents al casal vescomtal de Barcelona Per això el 1005 en la donació de tot aquest alou per part de la vescomtessa Gerberta al monestir de Sant Cugat, hi és compresa la donació de la torre Més endavant, el 1096, el monestir de Sant Cugat arriba a un acord amb l’esposa i el fill de Joan Sesmon, el qual havia construït una torre en el seu habitatge en el terme de Capellades sense permís del monestir La concòrdia insta als estadants que nullam guerra faciatis , en un…
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…
Miquel Poal i Aregall
Literatura catalana
Novel·lista, comediògraf, poeta i assagista.
Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral o les sabadellenques Garba i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant…
,
Museu de Gavà

Exposició permanent del Museu de Gavà
© Museu de Gavà
Museu
Jaciment arqueològic
Institució museística municipal fundada l’any 1978 a Gavà (Baix Llobregat) arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona.
Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…
Otto Wagner
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant…