Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com…

De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de bovins Té un…

La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…

L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Peraustrínia Fermí Marimón, el Prat de Llobregat GUIÓ Joan Marimón literari, ÀGarcia, JJorna i JLRuiz Solís tècnic i gràfic storyboard FOTOGRAFIA José Jorna cap de fons Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Neus Gorriz MÚSICA Anthony Pilley, Jordi Fàbregas arranjaments ANIMACIÓ Josep Lluís Torres, NGorriz, Albert Garcia Vila, BPedrosa, JAPérez Mascaró, Jaime Monteagudo Da Silva, Mariano Rueda, FOrdoñez, Peter EDelgado, Àngel Garcia Sanmartí i Valentí Domènech INTERPRETACIÓ Ferran Casanovas, José Linuesa, Blanca Pàmpols, Antoni Alemany, Manuel…