Resultats de la cerca

És un líquid incolor que bull a 100°C i que hom obté a partir de l’acetona per reacció amb àcid cianhídric, metanol i àcid sulfúric, segons les reaccions El metacrilat de metil té importància industrial com a monòmer en l’obtenció de resines acríliques acrílic

Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn

El fum produït per la combustió del tabac és un aerosol, constituït per una mescla de diversos gasos i vapors orgànics, en els quals es troben diverses partícules en suspensió La seva composició varia lleugerament segons el tipus de tabac, la forma de presentació i la manera de fumar de cada persona, ja que d’això depèn la temperatura assolida en el punt de combustió del tabac, que pot arribar fins a 1000°C En definitiva, el fum del tabac conté al voltant de 4000 substàncies diferents, tot i que per llurs efectes sobre l’organisme humà destaquen principalment quatre tipus de components…

Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el concepte de massa…

L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…

Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més directament,…