Resultats de la cerca

En relació amb els castells d’Orcau i de Basturs, existents ja al segle XI, el castell de Figuerola es presenta com una construcció tardana, empresa per iniciativa comtal en una segona fase del procés de feudalització En el seu testament sacramental publicat l’any 1071, Ramon Miró d’Orcau deixà Figuerola a la seva muller Maria i disposà que a la seva mort passés al seu fill Pere Pere Ramon i el seu germà Gerbert devien haver mort abans de 1111-12, en què el tercer germà, Tedbald Ramon, qualificat de “ domnum principem Orchaliensis castri ” rebé en feu la vila de Figuerola de mans del comte…

Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas…

En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del…

Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852,…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…

Sembla que l’ofici existí ja des de la conquesta de l’illa al s XIII, però no fou reglamentat fins els anys 1370 i 1451

Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…

Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…