Resultats de la cerca

Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es caracteritza per l’…

Estudià amb Tuttovale Manon i Girolamo Donato Fou organista a Brescia 1556-57, Sant Marc de Venècia 1557-84 i Parma 1584-1604 En aquesta ciutat ocupà el mateix càrrec a la capella ducal i, posteriorment, a la catedral i a l’església ducal de La Steccata Era considerat pels seus contemporanis el millor organista del seu temps La part més interessant de la seva activitat com a compositor estigué dedicada a la música per a orgue Escriví un gran nombre de composicions i conreà tots els gèneres toccate , canzone , ricercari , etc La seva tècnica fou transmesa gràcies als treballs dels seus…

Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència per a la…

A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país, investigà la…

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’època,…

Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940 Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de Berlín o en…

Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…

Llicenciat en lletres per la Universitat de Madrid, fou lector a les universitats de Nottingham i Cambridge Formà part de l’anomenada generació dels 50 Entre les seves obres cal destacar Don de la ebriedad 1953, premi Adonais, Conjuros 1958, Alianza y condena 1958, El vuelo de la celebración 1976, Antología poética 1981, Desde mis poemas 1983, Premio Nacional de Literatura i Casi una leyenda 1991 El 1993 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de les lletres Fou membre de la Real Academia Española 1992