Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Carles Rexach i Serdà
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Futbol
Futbolista i entrenador, també conegut amb el nom de Charly Rexach.
Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip a l’abril del 1965 en un partit de Copa i marcà un gol Les dues temporades següents jugà amb el CF Comtal i continuà disputant partits amb el primer equip, al qual s’integrà plenament la temporada 1967-68 Començà jugant d’interior, però després passà a fer-ho d’extrem, sobretot a la dreta Disputà 638 partits, dels quals 447 foren oficials, i marcà 197 gols 122 en partits oficials Guanyà una Lliga 1974, quatre Copes 1968, 1971, 1978, 1981, una Recopa d’Europa 1979, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Fou màxim…
,
Partit Republicà Català
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’abril de 1917 com a culminació d’un procés de reagrupament de les forces d’esquerra i autonomistes iniciat al setembre de l’any anterior, després de la liquidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR].
Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista, aliadòfil,…
Jaume Carner i Romeu
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal organitzador de les…
biennal
Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts.
Les principals són les de Venècia, São Paulo i París La Biennal de Venècia fou instituïda el 1895 amb la finalitat de comparar els corrents estètics dels diferents països i d’enriquir el coneixement dels joves artistes El 1931, el control de l’esdeveniment i del seu finançament passà de l’Ajuntament a l’Estat feixista, que sovint en féu un instrument de propaganda del règim i, gràcies a l’augment del pressupost per a aquest objectiu, començà a crear-ne noves seccions, com ara la de música 1930, cinema 1932 —que es convertí en el primer festival d’aquest art de la història, i que a partir del…
Els efectes socials de l’atur
Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando
Historiografia catalana
Arxiver, historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història Després de guanyar les oposicions al cos d’arxivers, fou destinat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i, després d’una breu estada a Girona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1920 D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un considerable prestigi en els cercles literaris barcelonins Interessat des de sempre…
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés de…
Pere de Cardona, bisbe d'Urgell (1482-1485)
El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…
Maig 2014
Dijous 1 Se celebra el Primer de Maig amb nombroses manifestacions Com cada any, amb motiu del Dia Internacional del Treball els sindicats convoquen manifestacions arreu, que enguany a Catalunya denuncien les polítiques de retallades i la precarietat laboral resultat de la crisi amb el lema “Contra la pobresa laboral i social”, i reuneixen milers de persones a les quatre capitals catalanes A Barcelona, la CGT convoca una marxa amb el lema “Desobediència i resistència” Divendres 2 Crítiques de l’ONU als Estats Units per la pena de mort L’ONU acusa els Estats Units de practicar penes de mort…
El vell i el nou de la política
Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…