Resultats de la cerca

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police…

Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca i també el…

La família fou composta per Leonard Nova York 1891 — 1961 “Chico”, Arthur Nova York 1893 — 1964 “Harpo”, Julius Nova York 1895 — Los Angeles 1977 “Groucho”, Milton Nova York 1894 — Palm Springs, Califòrnia 1977 “Gummo” i Herbert Nova York 1901— Palm Springs, Califòrnia 1979 “Zeppo” Tot i que en algun moment treballaren plegats, només Chico, Harpo i Groucho formaren l’equip que tingué una projecció internacional Les escenes jocoses, d’una comicitat desllorigada, agressiva i carregada d’una crítica —bàsicament social— implacable, són completades per aquelles en què Chico —pianista…

Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del…

L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’…

Germana de Warren Beatty D’una gran expressivitat, el seu aire, infantil, i el seu peculiar sentit de l’humor la fan ideal per a papers d’una determinada mena de comicitat Premiada el 1959 a Berlín per Ask Any Girl , de ChWalters, i a Venècia el 1960 i el 1988 per The Apartment , de B Wilder, i Madame Sousatzka , de J Schlesinger, respectivament El 1983 rebé l’Oscar a la millor actriu principal per Terms of Endearment , de JL Brooks Altres films seus són My Geisha 1961, de J Cardiff, Two for the See-Saw 1962, de R Wise, Irma, la Douce 1963, de B Wilder, The Turning Point 1977,…

Cursà estudis de cinema, inacabats, i els anys següients treballà en feines diverses mentre completava el seu primer llargmetratge, Clerks 1994, amb el qual guanyà el premi al millor realitzador al Festival de Cinema de Sundance i obtingué un gran èxit La seva filmografia continuà amb Mallrats 1995, Chasing Amy 1997, Dogma 1999, Jay and Silent Bob Strike Back 2001, Jersey Girl 2004, Clerks II 2006, Zack and Miri Make a Porno 2008, Cop Out 2010 i Red State 2011, premi a la millor pellícula del Festival de Cinema de Sitges La majoria d’aquests títols són sàtires de la vida suburbana nord-…

Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca, així com la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Orgull de casta 1950,  Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers…

Les seves interpretacions van de la clara comicitat Bell, Book and Candle , de R Quine 1958 Some Like it Hot , de B Wilder, 1959 al dramatisme més profund Fire Down Below , de R Parrish, 1957 Days of Wine and Roses , de B Edwards, 1962 Save the Tiger , de JG Avildsen, pel qual rebé un Oscar el 1973 The China Syndrome , de J Bridges 1979, pel qual rebé el premi d’interpretació Canes, i Missing , de Costa-Gavras, 1982, també guardonat a Canes, tot passant pel camp de la tragi-comèdia The Apartment, 1958 Irma, la Douce, 1963 The Fortune Cookie , 1966, Front Page , 1975, totes de…

Titulada en dansa clàssica per l’Escola d’Art Dramàtic i Dansa de València 1986-87 i en dansa contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona 1992-93 Fou membre de les companyies Didier Heron Montpeller, 1990-91 i Avelina Argüelles 1991-92, i collaborà amb Joe Allegado, Rick Merrill i Ramon Oller Des del 1992 té la seva pròpia companyia Ha signat nombroses coreografies, caracteritzades per una acurada teatralitat, el treball físic i gestual i la comicitat A la larga algo te hará 1993, La matanja de Tezas 1994, Premi de la Crítica Valenciana a la millor producció, Amets…