Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació…
Lituània 2018
Estat
El bon comportament de l’economia lituana, una de les que més creix a Europa l’FMI va preveure per al 2019 una alça del 3,5%, el mateix creixement que el 2018, va ser premiat quan el país es va convertir en el 36è membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics OCDE, al juliol D’altra banda, Lituània va celebrar el centenari de la seva independència amb nombrosos actes commemoratius, amb un fort component reivindicatiu i victimista i, a diferència dels altres països bàltics, hi va haver moltes crítiques per un relat històric oficial que obvia la…
Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia
Historiografia catalana
Publicació trimestral apareguda entre el 1984 i el 1989 per difondre les activitats i investigacions del Centre d’Estudis de l’Alt Palància (CEAL), impulsat (29 de febrer de 1984) per set socis fundadors, membres vitalicis de la junta directiva.
Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI Centenari de la…
William Dunbar
Literatura
Poeta escocès.
Religiós franciscà, estigué al servei de Jaume IV d’Escòcia Es traslladà a França, on portà una vida bohèmia Escriví Lament for the Makaris , on revela influències de Villon Vers el 1500 tornà a Escòcia, on estigué al servei del monarca, al qual dedicà The Thrissil and the Rois amb motiu del seu casament amb Margarida Tudor La seva poesia, dins la tradició de Chaucer, es basa en temes allegòrics — The Goldyn Targe — i descriptius Els seus poemes satírics són importants Tidings from the Session, Satire on Edimburgh i la visió The Dance of the Seven Deidlie Synnis Realista, la sàtira es…
Irwin Gage
Música
Pianista nord-americà.
Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a partir del 1968…
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Manuel Casamada i Comella
Literatura
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog.
Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco de la…
,
Festival de Prada
Música
Cicle d’audicions musicals fundat per Pau Casals a Prada (Conflent), l’any 1950.
La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred…
Jordi Álvarez Garcia
Escalada
Escalador.
Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez, mecànic de professió, i que…
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic…