Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
Anatomia de l’aparell urinari
Anatomia humana
L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior
determinació sexual
Biologia
Conjunt de distints processos biològics que condueixen vers la diferenciació del sexe
.
polibutadiè
Química
Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer.
Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristallització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és…
assignatura
Educació
Cada matèria o grup de matèries que integren un programa que ha d’ésser ensenyat dins un període de temps determinat (generalment un curs acadèmic), formant part d’un pla d’estudis.
En el sistema universitari català es poden distingir quatre tipus d’assignatures troncal, obligatòria, optativa i de lliure elecció L' assignatura troncal és la fixada per directrius generals pròpies i que s’ha de cursar obligatòriament en tots els plans d’estudi que condueixen al mateix títol oficial L' assignatura obligatòria ha estat fixada per la universitat i que s’ha de cursar obligatòriament per obtenir el títol L' assignatura optativa és aquella que l’estudiant tria cursar entre un conjunt d’assignatures que ofereix la titulació Finalment, l' assignatura de lliure elecció…
vies biliars
Bioquímica
Conductes que condueixen la bilis des del fetge fins a l’intestí prim.
Són els conductes biliars intrahepàtics dret i esquerre, la reunió dels quals constitueix el canal hepàtic o conducte hepàtic comú el conducte cístic, que vessa al colèdoc la bilis emmagatzemada a la bufeta i el colèdoc, reunió del canal hepàtic i el conducte cístic, que desemboca en el duodè a través de l’esfínter d’Oddi després de rebre el conducte pancreàtic
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…
ortogènesi
Biologia
Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…
fibroscopi
Tipus d’endoscopi que basa el seu funcionament en les propietats de la fibra òptica
.
Consta d’un feix de fibres òptiques unes 50 000 que porta la imatge de l’extrem distal al proximal del tub del fibroscopi cadascuna de les fibres òptiques transmet un punt de la imatge i juntes formen la imatge completa, que és ampliada per un sistema òptic Gràcies a la flexibilitat de les fibres, el friboscopi té una gran maniobrabilitat també conté un feix de fibres, sense ordre, que condueixen la llum freda necessària per a illuminar la zona d’exploració Els fibroscopis actuals consten d’un cap amb un sistema de comandament per a la mobilització de la punta inferior del tub, d…
Aparell genital masculí
Anatomia humana
Hom considera que l’aparell genital masculí es compon de dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , constituïts pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores, les secrecions necessàries per a transportar-les cap a l’exterior i també per les estructures per on aquests productes s’evacuen, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que condueixen definitivament els productes esmentats a l’exterior i que intervenen de manera directa en la copulació, amb la qual poden ésser traspassats a l’organisme femení Els òrgans…