Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Manuel González Prada
Literatura
Escriptor peruà.
Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social
Philippe Gerbet
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1854-64).
Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament
Pere I del Brasil
Història
Emperador del Brasil (1822-31) i rei de Portugal (1826) amb el nom de Pere IV.
Fill de Joan VI de Portugal, el 1807 anà al Brasil fugint de les tropes napoleòniques El 1822 proclamà la independència brasilera i fou coronat emperador Malgrat el seu conservadorisme, fou un monarca constitucional i actuà com a àrbitre entre liberals i conservadors Intervingué en la guerra civil portuguesa a favor de la seva filla Maria II, però el 1831 hagué d’abdicar la corona imperial a pressió dels parlamentaristes
Richard Theodore Ely
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista
reacció
Política
Sociologia
Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.
En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit
Francesc Raüll
Literatura catalana
Publicista en llengua castellana.
Fou alcalde constitucional de Barcelona el 1820 i patí deu anysd’exili i tres deportacions, una de les quals poc després de fundar “El Propagador de la Libertad” 1835-38, confiat aleshores a Josep ↑ Andreu i Fontcuberta En les ressenyes teatrals que hi publicà, s’adherí al romanticisme perquè representava la derrota de qualsevol forma de conservadorisme És autor d’una Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 a 26 de 1835 i Mi justificación a las imputaciones vagas y calumniosas que contra mí se esparcen 1835
Generació Perduda
Qualificació donada per Gertrude Stein a un grup d’intel·lectuals nord-americans que reaccionaren contra l’idealisme anterior a la Primera Guerra Mundial.
La conflagració exacerbà la consciència crítica d’aquests escriptors envers el seu país, del qual s’automarginaren i en denunciaren el conservadorisme i l’estretor de mires No formaren mai, però, una escola en sentit estricte i mostraren en tot moment un fort individualisme Hom sol incloure-hi, entre d’altres, John Dos Passos, Francis S Fitzgerald, Ernest Hemingway, EE Cummings, Archibald MacLeish i Sherwood Anderson Com a grup més o menys compacte, tingueren el seu període de màxima activitat al París de la dècada dels anys vint, i es distingiren per una forma de vida…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista Durant la Dictadura fou diputat provincial i director del manicomi Proclamada la República, entrà en el conservadorisme monàrquic, adquirí el diari “La Voz Valenciana” i el dedicà a campanyes contra el règim Després del 1939 fou procurador en corts i degà del Collegi d’Advocats de València En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Escriví algunes novelles en castellà, i en català les narracions curtes The Five O'clock Tea i Primer amor 1914 Aplegà articles…
Antoni Ferrer i Pi
Història
Polític, industrial i advocat.
Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció…
Adriano Lualdi
Música
Compositor, director d’orquestra i crític italià.
Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…