Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
consonant dental
Fonètica i fonologia
Articulació consistent en el contacte o aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors.
En català són dentals, o liguodentals, les realitzacions t , d , d
resolució
Música
Moviment melòdic mitjançant el qual una nota dissonant es desplaça cap a una nota consonant situada normalment a una 2a descendent (nota estranya/nota real, consonància/dissonància).
La resolució té lloc sobre el mateix acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen contrapuntístic retard, appoggiatura I té lloc sobre el següent acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen harmònic 7a, 9a, etc D’altra banda, la resolució pot ser indirecta quan la nota consonant apareix en una altra veu diferent de la que percudia la dissonància, anticipada quan apareix abans que es produeixi el canvi d’acord pertinent o diferida quan la resolució no segueix de manera immediata la dissonància
combinació fonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Seqüència regular de fonemes, producte de la distribució d’aquests.
La síllaba és la combinació fonemàtica més elemental Cada llengua es caracteritza, entre molts factors, per la natura i la posició estructural de les seves combinacions fonemàtiques En català, és molt freqüent la combinació de consonant + vocal, que hom anomena síllaba oberta i que es dóna en la majoria de mots casa, ferro , etc En canvi, és impossible de trobar una combinació sillàbica de tipus consonant + consonant
samprasārana
Lingüística i sociolingüística
Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.
Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus en grec kritós , de l’arrel krtos
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la…
tancat | tancada
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques.
També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant per exemple, cel, per-dut , etc
psi
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec [Ψ ψ].
Consonant doble suma de labial π, β, φ més σ, com a signe numèric equival a 700 ψ’ o bé a 700 000 ,ψ