Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb passeres , o…
medicament genèric
Farmàcia
Fàrmac amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada.
Un medicament genèric té un principi actiu i, per tant, idèntica actuació, que el que conté una marca registrada És més barat perquè no té marca o bé perquè n'ha caducat la patent original Al desembre del 2008 hi havia a l’Estat espanyol un total de 5105 formats comercialitzats de medicaments genèrics elaborats a partir de 187 principis actius Els genèrics representaven el 31,8% del total, enfront de 10965 marques de medicaments no genèrics en el mercat espanyol, i el nombre d’unitats consumides era d’un 21,81% sobre el total Tot i que el seu consum és molt baix en comparació amb…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels…
La preparació de les fruites i les verdures
Les fruites i les verdures que es mengen crues s’han de rentar i desinfectar correctament abans d’ésser consumides Per tal d’aconseguir aquest propòsit i evitar, al mateix temps, que s’alterin massa llurs característiques nutritives, el més aconsellable, sobretot en època estiuenca, és submergir aquests aliments en un recipient amb aigua i algunes gotes de lleixiu durant uns 5 o 10 minuts, i després rentar-los un a un sota l’aigua de l’aixeta Per a reduir la pèrdua vitamínica, és convenient que les verdures es tallin després i no abans d’ésser rentades i desinfectades perquè així…
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
El que cal saber sobre la hipovitaminosi i hipervitaminosi
S’anomena hipovitaminosi o carència vitamínica el conjunt de trastorns que sofreix l’organisme com a conseqüència del dèficit d’alguna vitamina En el nostre medi, les hipovitaminosis derivades d’una aportació nutritiva deficient en persones sanes són molt poc freqüents ja que, mitjançant una alimentació mínimament variada que inclogui quantitats suficients dels grups d’aliments bàsics, es cobreixen satisfactòriament tots els requisits vitamínics orgànics Part del contingut vitamínic dels aliments es pot perdre per mitjà de la cocció a altes temperatures o de l’exposició a l’aire o a la llum…
quocient assimilatori
Biologia
Relació que hom pot establir entre la quantitat de substàncies nutritives consumides per un organisme i la massa que n’incorpora com a resultat de l’assimilació.
Per a representar l’eficiència en el flux d’energia total en els nivells heterotròfics, el quocient assimilatori sol ésser calculat en unitats d’energia
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…