Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o…
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
Venlo
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Països Baixos, a la riba dreta del Maas, vora la frontera amb Alemanya.
Hi té lloc una important subhasta d’ous i verdures el principal consumidor és la conca del Ruhr Té indústries del paper, de mobles, del vestit i mecàniques A la Sint Martinuskerk s XV hi ha un retaule de talla del 1614
Associació Europea per al Dret Alimentari
Associació internacional fundada l’any 1973 que aplega juristes i bromatòlegs i té la seu a Brussel·les.
Els seus objectius són la divulgació, el desenvolupament i l’harmonització internacionals del dret alimentari, tenint en compte la seva especificitat, el seu caràcter interdisciplinari i la seva funció de protecció al consumidor D’ençà del 1977 n'existeix una secció espanyola
Institut Català del Consum
Economia
Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Comerç, Consum i Turisme creat el 1987.
Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, collaborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de raquetes i pilotes…
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en…