Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
multiplicador
Economia
Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
El concepte de multiplicador fou introduït per Kahn per explicar els efectes que una inversió determinada produeix sobre el volum total d’ocupació Keynes adoptà i generalitzà el concepte als efectes acumulatius que una inversió produeix en la renda, assenyalant que aquests són més grans o més petits segons la propensió de la comunitat al consum L’existència de l' efecte multiplicador de la inversió fou un dels arguments a favor de la conveniència d’una política de despesa pública activa com a mesura anticíclica, en assegurar un elevat nivell de la demanda efectiva i,…
Institut de Ciències de l’Educació
Educació
Organisme creat el 1969 pel Ministeri d’Educació espanyol per a promoure la investigació psicopedagògica a la universitat en el marc de la Reforma educativa del 1970.
Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i narrador.
Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a “La Montaña de Montserrat” 1868 i a “El Faro Bisbalense” 1868 Fou membre…
junta de braços
Història
Reunió extraordinària de tots els representants de les corts catalanes que fossin presents a Barcelona en el moment de prendre una decisió d’emergència.
La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de la monarquia…
exagerar
Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència del normal.
interès
Pedagogia
Allò que importa en un moment donat.
L’interès neix de la necessitat i expressa la relació de conveniència entre l’organisme i el medi social que l’envolta Puix que tot comportament és motivat per un interès, els educadors de l’escola activa, i més especialment els sistemes pedagògics de Decroly i de Dewey, organitzen els temes d’estudi entorn dels centres d’interès de l’infant a partir de la llet, per exemple, els infants s’interessen per la vaca, per la fabricació de la mantega, el mató, el formatge, etc Spranger distingeix els interessos teòrics relatius a les activitats racionals i científiques dels econòmics,…
El cafè de la Marina
Teatre
Poema dramàtic de Josep M. de Sagarra, estrenat el 1933 al Teatre Romea de Barcelona.
L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…
Congrés Obrer Internacional de Saint-Imier
Història
Reunió de delegats de l’AIT celebrat a Saint-Imier (cantó de Berna, Suïssa) el 9 de setembre de 1872, després de la retirada de la minoria bakuninista del Congrés Internacional de la Haia (2-7 setembre de 1872).
Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la …
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns…
Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, crític i publicista.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació científica, història…