Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
El diafragma
Anatomia humana
El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es forma entre les…
Sant Miquel de Naens (Senterada)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església pel seu costal sud-oest, l’únic que queda sencer, ja que la resta es troba en estat de ruïna ECS - A Roig Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al bell mig del poble de Naens, de manera que el carrer principal ocupa l’àmbit de la seva nau Mapa 33-11252 Situació 31TCG285887 Per anar-hi cal prendre una carretera que surt de Senterada, que porta a Naens i Cadolla JAA Història Possiblement, aquesta església, situada al costat del cementiri, fou l’església parroquial de la vila abans de la construcció de l’actual església de Sant Esteve, situada a…
si costodiafragmàtic
Anatomia animal
Si pleural situat en el lloc en què es reflecteix la pleura costal i es converteix en diafragmàtica.
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
múscul subclavi
Anatomia animal
Petit múscul fusiforme, amagat sota la cara inferior de la clavícula, que s’insereix en aquesta i en el primer cartílag costal.
Abaixa la clavícula i, per mitjà d’ella, el muscle
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia i trombopènia
Les vitàcies
Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona Vitis vinifera Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia , són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se Exemplar de vinya Vitis vinifera cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que produeixen el…
arc
Anatomia animal
Formació anatòmica, natural o patològica, de l’organisme en forma d’arc: anastomòtic, arc branquial, arc del còlon, arc costal, arc dental, etc
.
Mare de Déu de la Vedrenya (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb un parament molt acurat, propi de les construccions del final del segle XI i el començament del segle XII E Pablo L’església de la Mare de Déu de la Vedrenya és al costal de la carretera que porta a Montmagastre, a uns 3 km de la cruïlla amb la carretera d’Artesa de Segre a Tremp Mapa 33-13328 Situació 31TCG435473 JAA Història Fou una església dependent del priorat canonical i més tard parròquia de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència històrica sobre aquesta església és de l’any 1135, en què rebé un llegat d’un tal Berenguer L’any…