Resultats de la cerca

L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…

Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o semblant al dels…

Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a…

La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups…

Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que…

També reben aquest nom alguns epòxids simples com l’òxid d’etilè, formes oxidades dels nitrils i les amines com els òxids de nitril i els òxids d’amina i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura com l’òxid de cacodil i l’òxid de mesitil Els òxids inorgànics poden ésser denominats anteposant al nom de l’element el mot òxid , amb els prefixos numèrics escaients, o bé mitjançant el sistema de Stock Els òxids són generalment obtinguts per reacció directa de l’oxigen amb l’element a alta temperatura També poden ésser obtinguts per descomposició tèrmica d’altres substàncies més…

Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents…

Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…

Està implicada en diversos processos cellulars, com el transport entre el nucli i el citosol, la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina, l’apoptosi, l’estabilitat proteica, la resposta a estrès i la progressió del cicle cellular

Si els dos àtoms són idèntics, la màxima densitat electrònica és al centre de l’enllaç, però, si no ho són, els electrons es troben desplaçats vers l’àtom més electronegatiu i apareix en la molècula un moment dipolar