Resultats de la cerca

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…

La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans…

La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del…

Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen continental, la de la Canal de Navarrés conté també materials d’origen marí i, a la zona S, enllacen amb les successions neògenes implicades en els…

És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km 2 la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals Charlotte Bay, Tampa Bay Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida Descoberta per Vicente…

Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet, subsidiària del…

Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom utilitza l’aigua de…

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per…

Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat de Castelló,…