Resultats de la cerca

La seva formació estigué dominada per les directrius de Croce i de De Sanctis Publicà nombrosos assaigs, entre ells F De Sanctis e la cultura napoletana 1928, La lingua di Verga 1941, Machiavelli 1945, La critica letteraria contemporanea 1942-43 i el recull Il tramonto del letterato 1960

Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace

Féu una anàlisi i una crítica de l’idealisme de Gentile i de Croce i del subjectivisme historicista i s’orientà vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts Moralità e storia nella prospettiva spiritualistica 1953, I valori fra la metafisica e la storia 1957, Economia, diretto, morale 1972

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb…

Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” 1933 Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme A més d’obres sobre Abelard 1929, l’escolàstic Guillem d’Auxerre 1929, el cartesianisme 1943 i Croce 1952, és autor de Critica dell’idealismo 1936, Metafisica dell’essere parziale 1942 i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose 1964

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII