Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Eleccions generals a Alemanya
La coalició democratacristiana CDU/CSU liderada per Angela Merkel torna a imposar-se en les eleccions al Parlament Federal, si bé experimenta un fort retrocés amb 246 escons, en perd 65 sobre un total de 709 a la cambra baixa, el Bundestag Els socialistes, amb Martir Schulz al capdavant, que queden en segon lloc 153, també experimenten una forta pèrdua 40 El gran guanyador és l’ultradretana Alternativa per a Alemanya, que entra per primer cop al Parlament amb 94 escons i es converteix en la tercera força La segueix el Partit Liberal FDP, que obté idèntic nombre d’escons 80…
Angela Merkel

Angela Merkel
© Parlament Europeu
Política
Política alemanya.
De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…
Leo Kirch
Economia
Empresari alemany.
Fill d’un artesà i viticultor, es llicencià en economia i matemàtiques a la Universitat de Würzburg, i l’any 1955 fundà Sirius-Film, una distribuïdora de cinema –un dels seus primers èxits fou l’adquisició dels drets d’emissió de La Strada , de FFellini– al voltant de la qual bastí un imperi mediàtic que acumulà el fons de pellícules més gran d’Europa Això i les seves bones connexions amb els polítics de la CDU i la CSU bavaresa li permeteren, els anys vuitanta, crear la primera cadena alemanya privada d’àmbit estatal, Sat 1, i posteriorment la plataforma de televisió digital DF1, a més de…
Hans Jochen Vogel
Història
Política
Polític alemany.
Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…
Hans-Dietrich Genscher
Política
Polític alemany.
Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
Alemanya 2013
Estat
Angela Merkel va ser reelegida cancellera d’Alemanya per tercer cop consecutiu © Deutscher Bundestag / Achim Melde El 2013 Alemanya va tenir un clar protagonisme electoral, tant al mateix país com al conjunt d’una UE pendent dels resultats al país germànic A diferència de molts països del seu entorn, l’economia alemanya va continuar creixent lleugerament per sota de l’1%, amb un atur del 5% i un dèficit públic gairebé inexistent 0,1% Els avantatjosos indicadors macroeconòmics, així com el lideratge europeu en la protecció dels interessos de la indústria i la banca alemanyes, van ser les…
Alemanya 2017
Estat
Les eleccions parlamentàries van confirmar Angela Merkel, al capdavant del CDU, com a cancellera d’Alemanya, malgrat perdre el 15% dels vots respecte als anteriors comicis, fet que la va obligar a pactar una nova Gran Coalició de govern amb l’SPD © CDU / Laurence Chaperon Alemanya va afrontar el 2017 com un any electoral, amb un lideratge conservador de la CDU, consolidat a l’entorn de la cancellera Angela Merkel, i una alternativa al centreesquerra encapçalada per un moderat expresident del Parlament Europeu Martin Schülz, de l’SPD En aquest sentit, poques setmanes després que el…
Alemanya 2018
Estat
El país va viure un any convuls, tant des del punt de vista polític, com des del social i econòmic La novetat més rellevant va ser que la cancellera, Angela Merkel, va anunciar la seva retirada política, tant al capdavant del Govern com del partit Una retirada que es va fer efectiva, com a líder de la CDU Unió Democratacristiana, en el congrés celebrat el mes de desembre, on va ser reemplaçada per Annegret Kramp-Karrenbauer Continuarà al capdavant del Govern com a molt tard fins el 2021, quan se celebraran les noves eleccions federals La decisió de deixar la política va ser conseqüència no…
Alemanya 2010
Estat
Al final del 2009, el Govern va anunciar la primera mesura econòmica nascuda del pacte de coalició governamental una rebaixa fiscal de 8400 milions que beneficiaria principalment transnacionals i grans empreses, però també les famílies i les successions Però malgrat aquest promissori tret de sortida, el camí de la flamant coalició entre democratacristians i liberals no va començar amb bon peu La política nuclear, l’enquistada reforma del sistema de Seguretat Social o la insuficiència de l’ajust fiscal van esdevenir greus obstacles per al pacte de coalició També ho van ser els escàndols de…