Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Firdawsī
Literatura
Poeta èpic persa.
Fill d’una noble família terratinent, s’inicià en la poesia amb diverses composicions líriques i heroiques Assassinat Daqīqī ~980, que havia començat un poema èpic sobre la història de l’Iran, es dedicà a continuar-lo el Šāhnāme o Llibre dels Reis consta d’uns 60000 dístics, inspirats en antigues tradicions iràniques, fins a la conquesta àrab Fou dedicat al mecenes Maḥmūd de Ġaznī, però, per diferències religioses Firdawsī era xiïta i racials, el poeta s’exilià de Ġaznī i dedicà sàtires punyents al soldà Hom li ha atribuït, sense fonament, la redacció del poema Yūsuf u Zulayhā ,…
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…
Semònides
Literatura
Poeta iambògraf grec.
Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre ells un en…
Manuel Mas i Soldevila
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Professor de lleis a la Universitat de Barcelona Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14 Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691 Participà en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso , amb una introducció en castellà, però amb composicions —d’una relativa qualitat— generalment en català, de to calderonià També escriví un romanç…
Manuel Mas i Soldevila
Literatura catalana
Poeta i dietarista.
Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705 Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer Barcelona 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso ms 1233 de la BC, amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que…
comèdia elegíaca
Teatre
Comèdia que, durant el s XII, era escrita en dístics elegíacs llatins.
Gai Valeri Catul
Literatura
Poeta llatí.
És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el més sincer i…
Juan Sobrarías
Filosofia
Literatura
Humanista i poeta aragonès.
Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns comentaris als…
Ermold el Negre
Literatura
Escriptor aquità.
Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…
Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium
Historiografia catalana
Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.
Desenvolupament enciclopèdic El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per…