Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Notícia de Catalunya
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1981 i el 1988, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de…
Espés
Llinatge noble de Ribagorça.
Era establert a Benavarri Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu El 1283 Bernat d’Espés fou un dels cavallers que feren valença a Pere II de Catalunya-Aragó amb motiu del seu desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, i el 1309 prengué part en l’expedició d’Almeria de Jaume II El 1312 Pere d’Espés era comissari d’aquest rei per a la restitució de la Vall d’Aran…
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…
Andorra 2018
Estat
El 2018, Andorra va viure un període d’agitació social sense precedents en la història del Principat Els dies 15 i 16 de març, els sindicats van convocar dues jornades de vaga de funcionaris, amb la intenció de paralitzar gran part de l’activitat del país Els treballadors públics protestaven per la modificació de les condicions laborals, que incloïen la conversió de triennis en quinquennis per als complements d’antiguitat i la introducció d’alguns complements vinculats a la productivitat, impulsats pel Govern andorrà Les protestes van provocar llargues cues a les fronteres andorranes a causa…
Castell d’Espés (les Paüls)
Art romànic
La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…
Franz Liszt
Música
Nom amb què és conegut el compositor i pianista hongarès Ferenc Liszt.
Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…
Hondures 2009
Estat
Des que va encetar el seu mandat ara fa tres anys, el president Zelaya va afavorir un acostament al Govern d'Hugo Chávez, que li va proporcionar ajuda petroliera, i el 2008 Hondures es va incorporar a l'Alternativa Bolivariana para las Américas ALBA, formada per Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua Amb l'augment dels recursos a mans del Govern, Zelaya va decretar un increment del salari mínim del 60% per guanyar-se una base popular Aquest moviment en política exterior i el canvi en les aliances tradicionals, fins ara mantingudes amb els EUA, així com les polítiques populistes del Govern, van…
cort
Història del dret
A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors ja reus, fossin decidits ja en primera instància pels tribunals superiors.
Hom els anomenava casos de cort perquè des de temps antic llur decisió pertanyia als tribunals que residien a la cort de la monarquia més tard llur jurisdicció passà a les cancelleries i a les audiències que representava el rei Els casos de cort, suprimits per la Constitució del 1812, desaparegueren definitivament el 1835
Castell de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament, el 1087 l’ardiaca Miró Erimà deixà a…
Lluís de Peguera i Paratge
Historiografia catalana
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels…