És recomanable que durant el període que transcorre entre la decisió de deixar de fumar i la data fixada per a fer-ho s’adoptin algunes mesures destinades a facilitar l’abandó del tabac.
Primer de tot, sol ésser útil que el fumador comenci per conèixer i controlar el seu propi hàbit de fumar, evitant encendre els cigarrets d’una manera automàtica. En aquesta fase prèvia, l’objectiu bàsic és discernir si quan fuma hi ha motius que l’indueixen a encendre el cigarret o bé si aquest acte el fa de manera reflexa. D’aquesta manera, si bé durant aquest període el fumador continuarà fumant, només encendrà cigarrets si troba motius per a fer-ho. Per tal d’assolir aquest objectiu, és molt útil anotar en un registre diari tots els cigarrets consumits, indicant per a cada un l’hora, les circumstàncies i el motiu que l’induí a encendre’l o bé l’absència de motivació. És convenient fins i tot avaluar la importància subjectiva de cada cigarret, assignant-li per exemple una valoració d’1 a 5 punts. D’aquesta manera, es pot obtenir un registre molt útil per a conèixer les característiques específiques del propi hàbit i d’aquesta manera posar més elements per tal de combatre’l i de vèncer-lo.
Per a un fumador empedreït pot ésser molt difícil abandonar el tabac sense l’ajut d’altres persones. Per això, és molt útil afrontar l’abandó del tabac juntament amb una altra persona fumadora que estigui igualment motivada. Així per exemple, l’èxit és molt més fàcil si es posen d’acord a deixar de fumar els dos membres d’una parella o alguns companys de feina.
Si no es troben altres fumadors decidits a abandonar el tabac, és convenient, si més no, comunicar-ne la decisió a les persones més properes, com familiars o companys de feina. Quan es fa pública la decisió de deixar de fumar, es produeixen diverses reaccions personals. Les persones que troben positiu l’abandó del tabac poden ésser de gran ajut per a animar a mantenir-ne la determinació. Generalment, sorgeixen també reaccions negatives per part de fumadors reincidents, que es vanten de llur hàbit i es mostren incrèduls davant de la possibilitat d’abandonar el tabac. Fins i tot aquestes reaccions negatives poden representar un reforç per a la persona decidida a deixar de fumar, si s’ho planteja com un repte i la fa decidir a demostrar que és capaç d’aconseguir-ho.
Una altra forma de reforçar la decisió de deixar de fumar pot ésser planificar una compensació per deixar de fumar equivalent a l’estalvi econòmic que representa l’abandó del tabac. Qualsevol fumador pot comptar exactament el nombre de paquets que compra, dels quals probablement no en consumirà ell sol tots els cigarrets. Si el preu del paquet del tabac fumat habitualment és de XXX ptes., i en compra cada setmana YY paquets, el fumador està invertint en tabac XXX x YY ptes. l’any. A aquesta quantitat es pot afegir a més la despesa en complements per a fumar, com ara llumins o encenedors, cendrers i altres accessoris. En molts casos, cal considerar també el cost econòmic de l’assistència sanitària per malalties causades pel tabac, i de la pèrdua de productivitat laboral que aquestes hagin ocasionat. En definitiva, la quantitat atribuïble cada any al tabac sol ésser bastant elevada. El fumador pot premiar el seu propi esforç de deixar de fumar gastant la mateixa quantitat en alguna compra o alguna activitat que d’altra manera no hagués realitzat. La preparació de l’abandó del tabac culmina el dia abans a la data prevista. La persona decidida a deixar el tabac s’ha de mentalitzar que aquest dia és l’últim que fumarà. Per tal de no facilitar l’accés al tabac durant el dia següent, és convenient eliminar tots els cigarrets, sia consumint-los o llençant-los a les escombraries. També convé eliminar qualsevol objecte que es pugui relacionar amb el tabac, com ara cendrers o encenedors, que si són de valor poden guardar-se durant una temporada.