Resultats de la cerca

És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’altra banda,…

L’ús innovador de les TIC permet potenciar la democràcia en facilitar una participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques Algunes experiències històriques demostren que la implantació d’una nova tecnologia pot enriquir la vida democràtica, però el seu èxit depèn essencialment de la tradició i la cultura democràtica de base

Estudià filosofia, història, psicologia i economia a les universitats de Göttingen, Zúric i Bonn, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre F W J Schelling Del 1956 al 1959 fou assistent de Theodor W Adorno a l’Institut de Recerca Social de Frankfurt Fou professor a les universitats de Heidelberg 1961-64 i Frankfurt 1964-71, i del 1971 al 1983 dirigí l’Institut Max Planck per a l’Estudi de les Condicions de Vida del Món Científic i Tècnic, a Starnberg El 1983 retornà a Frankfurt, on exercí fins a la jubilació 1994 Fou un dels principals representants de la segona generació de l’ escola…

Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…

Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…

Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona,…

El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de les…

Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…