Resultats de la cerca

L’antic poble de Mont-rebei, actualment reduït a un mas, depengué de la baronia d’Eroles La seva església apareix relacionada l’any 1391, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on el capellà de Mont-Rebeyg hi consta amb dos sous Desconeixem quina era la titularitat original d’aquesta església, que no és corresponia a l’actual de la Mare de Déu del Roser Aquesta capella depèn ara de la parròquia de Girbeta, dins de la Baixa Ribagorça, diòcesi de Lleida

El lloc d’Anya és documentat per primera vegada el 1054, en què Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem Arnau donaren a la canònica de Montmagastre la tercera part de la parròquia d’Anya L’única referència sobre el castell d’Anya, l’emplaçament del qual desconeixem, es troba en el testament del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera del 1131, el qual el llegà junt amb altres castells al seu fill Ponç Guerau II Posteriorment Anya formà part de la baronia de Montmagastre

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església i si podria correspondre a alguna de les esglésies conservades al terme de Montcortès, car l’únic esment conegut d’època alt-medieval es troba en la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns del monestir de Gerri, entre els quals s’esmenta l’església de Sant Romà de Benui, com a sufragània de l’església de Sant Martí de Montcortès Al capbreu dels moltons que es pagaven pels masos situats al pla de Corts, al final del segle XI, hi figura el lloc de Binnui que bé podria correspondre a Benui

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església, de la qual tenim referències gràcies al document del 1049 en què el comte Artau I vengué el castell d’Arcalís a Brocard, fill del vescomte Guillem, on l’església de Sant Joan de Sus apareix com una de les afrontacions territorials, per l’oest, d’aquest castell, després de passar el riu Noguera, venint del castell d’Arboló Poc temps després, el 1054, el mateix Brocard donava el castell d’Arcalís a la canònica de Santa Maria de la Seu, i un cop més, l’església de Sant Joan de Sus era un dels límits, per l’oest, de l’alou objecte…

Església desapareguda, situada al lloc dit Candell , al nord-est del poble, a la riba dreta del Rard L’any 946 fou venuda juntament amb altres béns, per una dona anomenada Ermetruita l’arxipreste Amalric d’Elna Poc després va passar a dependre del monestir de Sant Andreu de Sureda, que encara la conservava en el moment de redactar-se l’acta de consagració d’aquest cenobi de l’any 1121 Al segle XII es documenta sota la doble advocació de sant Miquel i sant Salvador 1173 Per raons que desconeixem Sant Miquel de Candell passà al segle XIII a dependre de Sant Salvador de Cirà,…

La capella de Sant Salvador és documentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i l’any 1362 com a “ sancti Salvatoris de Villacuto” , sufragània de la parroquial de Sant Martí de Pau No apareix en els nomenclàtors del segle XIV, la qual cosa significa que en aquella època no tenia un sacerdot encarregat que hagués d’assistir ais sínodes diocesans L’església de Sant Salvador potser fou la capella del castell de Vilaüt Si això fos cert es devia enrunar al mateix temps que aquest en una data que desconeixem per manca de notícies històriques L’estat actual de les ruïnes…

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa…

Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser…

Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la parròquia de…

Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’església de Sant…