Resultats de la cerca

El terme presenta els contraforts septentrionals de la roca Gelera 1 100 m alt La supefície agrícola ocupa 148 ha 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, que donen suport a una tradicional ramaderia d’ovins 285 caps L’aspresa del territori i la migradesa de l’economia, exclusivament agrària, han produït pràcticament la despoblació del municipi, que tingué el seu màxim el 1851 351 h El poble 33 h 1982 és situat a 656 m alt, en un planell L’església de Santa Maria s XIV-XVII fou construïda sobre les restes d’un antic castell El 965 fou possessió de Sant Pau de Fenollet, i al s XI de…

Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus descendents passà als…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400 focs de…

L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la constant…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l’any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal El lloc d’Alboquers surt documentat ja l’any 964 vila que vocant Albucharios , i l’església apareix com a parròquia amb el nom d’Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats…

L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el poble d’ Alberola i han restat…

El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa…

Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…