Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
El Pakistan aprova l’aplicació de la Llei islàmica
El Govern del Pakistan, en mans de la Lliga Islàmica del primer ministre, Nawaz Sharif, aprova una reforma constitucional que dóna la categoria de lleis supremes del país a l’Alcorà i la Sunna Aquesta decisió provoca un nou enfrontament dialèctic amb l’Índia, ja que el primer ministre indi, Atal Behari Vajpayee, critica l’alcoranització del país veí
Deborin
Filosofia
Nom amb el qual és conegut Abram Moisejeviĉ Ioffe, filòsof soviètic.
Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
Theodor Adorno
Filosofia
Música
Nom que adoptà Theodor Wiesengrund, filòsof i musicòleg alemany.
Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…
Elmer Diktonius
Literatura finlandesa
Literatura sueca
Poeta finlandès en llengua sueca, cofundador de les revistes avantguardistes Ultra i Quos ego.
L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa
enteniment
Filosofia
Facultat de comprendre.
Hom relaciona l’enteniment amb la intuïció i el contraposa a la raó Per a la filosofia medieval, l’enteniment era la facultat de la funció intellectual intellecte L’empirisme, tanmateix, en negar tot allò que no procedeix de les dades sensibles, el limita al terreny de la pura percepció En Kant, l’enteniment estructura els continguts de l’experiència, mentre que la raó ho fa amb els continguts intellectuals en aquest sentit, Hegel fa de l’enteniment un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó
Ludwig Feuerbach
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un article del…
Friedrich Adolf Trendelenburg
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat són “organismes…
autorealització
Psicologia
Tendència natural que tenen les persones a desenvolupar de forma sana la seva personalitat.
De caràcter fenomenològic i dialèctic, el concepte fou proposat pel neuropsicòleg Kurt Goldstein 1878-1965 Contempla el fet vital com un estat de tensió entre dos pols la potència de l’organisme i les possibilitats i, a la vegada, les limitacions que l’entorn proposa a l’individu, per tal que pugui créixer físicament i psicològica A l’extrem del primer pol hi ha la teoria de l’autorealització d’AMaslow 1908-70, que manté la tesi de l’organisme com a motor del canvi, i en l’altre extrem hi ha el model logoterapèutic de VFrankl 1905-1997, que manté la tesi que els valors existencials criden…
Umberto Barbaro
Cinematografia
Crític, teòric, guionista i realitzador cinematogràfic italià.
Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955, desenvolupà les…