Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Ató
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic.
Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral
Paolo Pino
Pintura
Pintor i teòric de l’art.
Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit
Lluc Mesquida
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Traçà amb nau única, coberta amb volta d’arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí 1714-37 i Sóller 1747 Hom discuteix l’atribució a Mesquida de l’església de Sant Gaietà de Palma 1752-59, considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell El seu fill Antoni Mesquida és autor de l’església de Santanyí 1786-1812 Junts feren els plans primitius de la parroquial de Llucmajor 1800, que modificà més tard IGonzález Velázquez
Crònica de Morea
Història
Crònica que descriu la conquesta del Peloponès per part dels cavallers francs i la fundació i la història del principat de Morea.
És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions grega, italiana, francesa i aragonesa, que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric
diftong
Fonètica i fonologia
Grup de fonemes vocàlics format per dos elements tancats (i, u) o per un element tancat àton i un altre de més obert, tònic (ẹ, ę, a, ǫ, ọ), emesos en una seqüència sil·làbica.
El primer cas determina un diftong neutre viu, avui En el segon cas, en català, cal distingir la seqüència vocal oberta tònica + vocal tancada àtona, anomenada diftong decreixent remei, mai, boira, lleure, cau, bou , de la seqüència inversa, o diftong creixent , on només és possible l’element u com a membre tancat àton quatre, freqüent Quan no s’acompleix una de les condicions esmentades té lloc un hiat Des del punt de vista fonològic hom discuteix si el diftong és constituït per una seqüència de dos fonemes vocàlics o per un de sol amb distinta matisació al llarg de la…
crotàlids
Herpetologia
Família de serps caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull.
Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa
Louis Gauchat
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic
palestra
Lloc públic en què se celebren certàmens literaris o es discuteix sobre qualsevol assumpte.
Cap Verd 2017
Estat
El projecte de regionalització de l’arxipèlag va enfrontar les dues principals formacions polítiques del país, el Moviment per la Democràcia MPD, en el poder, i el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, en l’oposició La presidenta del PAICV, Janira Hopffer Almada, va acusar el primer ministre, Ulisses Correia, de no avançar en el pla, que es discuteix en una comissió del Parlament en la qual també participa una tercera formació, més petita, la Unió Capverdiana Independent i Democràtica UCID El projecte preveu la creació de deu regions, amb la finalitat de…
Prenafeta

En primer terme, les restes del castell de Prenafeta; al seu darrere, el poble de Prenafeta
joan ggk (CC BY 2.0)
Poble
Poble (469 m alt.), del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt.), límit amb l’Alt Camp.
Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’…