Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
Els antibiòtics i la seva utilització
Patologia humana
Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l’actualitat n’hi ha…
salut ambiental
Ecologia
Estudi de l’impacte de les alteracions del medi en la salut humana.
Els efectes de la contaminació o altres problemes ambientals són difícils de demostrar, ja que caldria separar la influència de tots els altres elements que afecten la salut d’una persona Tot i això, els darrers anys semblen ben establertes relacions com la que hi ha entre la contaminació a les ciutats i els problemes respiratoris, cardiovasculars i de càncer També s’han replantejat els efectes de les dosis baixes, ja que l’exposició prolongada a alguns composts encara que sigui en dosis baixes pot provocar problemes de salut a mitjà o a llarg termini Els efectes de…
fenobarbital
Farmàcia
Barbitúric d’acció lenta emprat com a hipnòtic d’acció enèrgica i antiepilèptic.
A dosis altes és tòxic És anomenat també luminal
Resistència bacteriana als antibiòtics
Patologia humana
Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacteris de tolerar l’efecte bacteriostàtic o bactericida d’un determinat antibiòtic En condicions normals, els bacteris són resistents als antibiòtics en l’espectre dels quals no són inclosos Tanmateix, en nombroses ocasions una determinada soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l’aparició i posterior reproducció de noves soques resistents a l’acció d’antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida Les mutacions genètiques són relativament habituals…
tolbutamida
Farmàcia
Sulfamida hipoglucemiant emprada en els casos de diabetis senil, per via oral, en comprimits.
Cal ajustar-ne les dosis d’acord amb el resultat analític de la glucosa en l’orina
posologia
Farmàcia
Part de la farmàcia i de la terapèutica que tracta de l’administració dels medicaments.
Dóna les instruccions que indiquen la dosi unitària, la diària i els intervals entre les dosis d’un medicament
sulfatiazole
Farmàcia
Preparat sulfamídic molt emprat per la seva activitat i l’escassa toxicitat.
És molt ben tolerat Hom l’empra en els mateixos casos i amb les mateixes dosis que la sulfanilamida
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La farmacologia…