Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Eclipsi solar visible a gran part del món
Entre les 1547 i les 2104 hores del temps universal coordinat UTC té lloc un dels eclipsis solars més visibles de les darreres dècades El fenomen és total en 14 estats dels Estats Units el primer que cobreix el continent en 99 anys i parcial a l’Amèrica Central, l’Amèrica del Sud, l’oest d’Europa, el nord d’Àfrica i part de Rússia
Wilhelm Beer
Astronomia
Astrònom alemany.
Banquer a la seva ciutat natal, es decantà a l’astronomia i establí un observatori prop de Berlín En collaboració amb Johann Heinrich von Mädler 1794-1874, estudià els efectes de la refracció de la llum en la predicció dels eclipsis i confeccionà un mapa de la Lluna, el més complet de l’època 1836 Feren, també, un dels primers mapes de Mart 1830
William Wallace Campbell
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
William Henry Pickering
Astronomia
Astrònom nord-americà, germà d’Edward Charles Pickering.
Fou professor de la Universitat de Harvard Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol A partir del 1894 dirigí la installació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona L’any 1898 descobrí el novè satèllit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació Estudià també la Lluna
Josep Joaquim Landerer i Climent
Astronomia
Astrònom.
El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques Residí algun temps a França Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905 Collaborà a la fundació de l’Observatori de l’Ebre, i publicà nombrosos treballs, entre els quals Principios de geología y paleontología, Monografía paleontológica del piso óptico de Tortosa, Chert y Benifazá, Introducción al estudio sobre el origen del granito y la caliza i Introducción a la mineralogía micrográfica
Theodor von Oppolzer
Astronomia
Astrònom txec.
Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse
Dalmau Sesplanes
Astronomia
Esoterisme
Astrònom i astròleg.
Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert , per tal de fixar la posició i moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno texts editats el 1962 El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia
Pierre-François André Méchain
Astronomia
Astrònom francès.
Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí mentre feia…
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī s IX i el físic italià Giambattista della Porta s XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon s XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del s XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible,…