Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l’Acadèmia…

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST, adscrits a…

Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha publicat un…

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’economia 2000-2003 Membre de l’…

Graduat en romàniques per la Universitat de Tufts 1960, posteriorment estudià economia a la  de Chicago, on es doctorà l’any 1964 amb una tesi sobre el comportament de les accions en borsa, punt de partida de les seves recerques posteriors Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en aquesta universitat, llevat d’estades com a professor invitat a les universitats de Lovaina 1974 i la del Sud de Califòrnia 1982-95 És autor de la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers, segons la qual el preu de les accions incorpora instantàniament la informació dels mercats financers a través de les…

Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i quan no, i és…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…

Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…