Resultats de la cerca

Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…

Fou sacerdot i doctor en teologia Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607 Publicà Solemnes fiestas por la beatificación de Tomás de Villanueva València 1620, que inclou poemes i emblemes seus i d’altres autors, i deixà inèdites unes Vidas de varones…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica…

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la segona consta d…

Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…

Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada…

Cal distingir-hi dos elements el model o tipus, i la llegenda, que és la inscripció circular que envolta el primer