Resultats de la cerca

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi…

És una qualificació aplicada, en el budisme mahāyāna al futur buda, és a dir, a l’home que ha arribat fins al llindar de la redempció per una sèrie de graus ascètics i de perfeccions aconseguides al llarg de diverses existències, que poseeix ja totes les qualitats i totes les característiques d’un buda i al qual només manca renéixer una vegada per a entrar al nirvana Però, a diferència de l' arhat del budisme hīnayāna , retarda el seu pas per tal de poder ésser un mitjà pel qual d’altres trobaran la salvació Entre la multitud de bodhisattva , n'emergeixen alguns que són honorats…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard…

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…

La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…

És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen…

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…

Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural…

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…