Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
empirisme científic
Filosofia
Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.
Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
Alexander Pfänder
Filosofia
Filòsof alemany.
Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik 1921, considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques És autor de Phänomenologie des Wollens ‘Fenomenologia del voler’, 1900, Motive und Motivation 1911, Zur Psychologie der Gesinnungen ‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16 i Die Seele des Menschen ‘L’ànima de l’home’, 1933
Richard Stone
Economia
Economista anglès.
Estudià a la Universitat de Cambridge Durant la Segona Guerra Mundial treballà en el gabinet de guerra britànic i després elaborà els principis metodològics sobre els quals ha fonamentat els sistemes de comptes nacionals de l’ONU i l’OCDE L’any 1945 fou director del departament d’economia aplicada de la Universitat de Cambridge i del 1945 al 1980 fou professor de finances d’aquesta universitat El 1984 li fou atorgat el premi Nobel d’economia per la seva aportació al desenvolupament de sistemes de comptabilitat nacional, els quals han servit per a establir les bases d’una millora de les…
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la correspondència…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
penetròmetre
Construcció i obres públiques
Aparell que serveix per a mesurar la duresa d’un producte bituminós mitjançant l’assaig de penetració.
Consisteix en una punta de dimensions normalitzades que s’introdueix per aplicació d’una energia d’impacte fixada —penetròmetre dinàmic— o una pressió estàtica controlada —penetròmetre estàtic— Les proves de penetració proporcionen una mesura indirecta, contínua o discontínua, de la resistència i deformabilitat del terreny S'utilitzen especialment en terrenys tous formats per argiles i llims sense graves, i per a interpretar correctament els resultats se solen complementar amb alguns sondeigs Les propietats del terreny s’obtenen a partir de les correlacions empíriques existents…
regles de Hume-Rothery
Tecnologia
Lleis empíriques que regulen la composició de les fases estructuralment anàlogues en els aliatges metàl·lics.
Es fonamenten en les dimensions atòmiques relatives, en l’electronegativitat dels components, en la valència i en el nombre d’electrons de valència per àtom
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola mixta es…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…