Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
via
Farmàcia
Medicina
Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
Així, hom parla de via oral o bucal per la boca, via parenteral en injectable, via rectal en supositori o ènema, via intradèrmica injectable dins la pell, via subcutània injectable sota la pell, via intramuscular injectable en el teixit muscular i via intravenosa o endovenosa injectable a través d’una vena
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són…
malaltia de transmissió sexual
Patologia humana
Malaltia infecciosa adquirida per contacte sexual.
Es pot produir per altres mecanismes de contagi Les malalties de transmissió sexual més típiques són la sífilis , la blennorràgia , la vaginalitis i el xancre tou , en les quals els òrgans genitals en resulten especialment afectats Actualment, moltes d’elles poden ésser guarides amb antibioteràpia i hom pot evitar contreure-les amb mesures de profilaxi adients Tradicionalment han estat anomenades malalties venèries , denominació cada cop més en desús, especialment en l’àmbit sanitari, on són representades amb la sigla MTS A partir dels anys vuitanta la sida ha esdevingut la principal malaltia…
injecció
Medicina
Introducció a l’interior d’un organisme d’una solució o suspensió estèril per mitjà d’una xeringa o d’instruments adequats.
Aquesta tècnica evita que el producte medicamentós sigui destruït pels sucs digestius o que resulti perjudicial als conductes de la digestió Les injeccions són denominades segons el lloc d’aplicació així, la injecció és intradèrmica quan és donada dins el gruix de la pell, subcutània o hipodèrmica quan és aplicada sota la pell, dins el teixit subcutani, i intramuscular quan és introduïda en el múscul generalment el deltoide o els de la regió glútia Perquè el líquid arribi directament a la sang hom practica la injecció intravenosa o endovenosa a l’interior d’una vena o bé…
clorur de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor, cristal·lí, molt soluble en aigua, amb la qual es combina formant nombrosos hidrats.
A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada, d’un subhalur Els…
dosi
Farmàcia
Quantitat d’un producte farmacològicament actiu que, administrada a un animal, és capaç de provocar un efecte determinat.
Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal La dosi letal DL és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL 5 0 Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes tòxics, i és compresa entre la dosi…
Ronyó d’esponja
Patologia humana
És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina Tanmateix, però, en…
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos
drogoaddicció
Psicologia
Sociologia
Relació establerta entre un individu i una droga que fa que no pugui prescindir-ne sense un gran esforç.
Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta…
transfusió
Operació que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang (transfusió sanguínia) o alguns dels seus derivats, com ara el sèrum, el plasma, fraccions globulíniques, etc, d’un donador a un receptor, directament o indirectament, a través d’una injecció endovenosa per tal de tractar determinades afeccions, com ara anèmies importants, xoc, etc.
En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…