Resultats de la cerca

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, a Zagorsk…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d’importació Collaborà a El Dia de Terrassa, Revista de poesia , La Paraula Cristiana i Flama Organitzà els Jocs Florals de Santa Perpètua 1922 que presidí Josep Lleonard, amic i mestre seu Escriví, des del 1924, una gran quantitat de goigs, que aplegà a  Els goigs  1964 La seva obra és influïda per Carner i per Maragall i entronca amb la línia postsimbolista propera al mestratge de Josep M López-Picó Poemes d’amor i de camí 1927, L’oreig primaveral 1932, A l’ombra de l’amor 1947, Balades i sonets 1950, Cinc Nadals 1967 i Vint…

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria” Acabada la guerra…

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’arxiu…

De vida aventurera, gairebé picaresca al començament, estudià humanitats a Salamanca A Portugal fou soldat, metge, torero, dansaire i ermità Tornà a Salamanca i s’afeccionà a l’astrologia i a la matemàtica, que ensenyà a la universitat 1726 Freqüentà molt la cort, i, ordenat sacerdot a 52 anys, fou estimat i respectat per tots La seva obra més coneguda és justament la història de la seva vida, que s’entronca, en part, amb les narracions picaresques Vida, ascendencia, nacimiento, crianza y aventuras del DrDDiego de Torres Villarroel 1743 Admirà molt Quevedo i l’imità, per exemple…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge musical que…

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’Academia de…

Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el Sternsches Konservatorium de…