Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
dret aeronàutic
Transports
Dret aeronàutic
Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les normes sobre…
ranura
Transports
Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala, normalment prop del seu caire d’atac, que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
Durant les operacions d’aterratge i d’envol, quan la velocitat és baixa i hom necessita incrementar l’angle d’atac, una part de l’ala situada prop del caire d’atac se separa de la resta i constitueix una ranura El flux d’aire accelerat en passar per aquesta obertura incrementa l’energia de la capa límit de la part superior de l’ala i n'evita així el despreniment i, per tant, la pèrdua de la sustentació En certes aeronaus militars la formació de la ranura és automàtica quan l’angle d’atac esdevé massa gran
aeroport
Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
ala de fletxa variable en vol
Transports
Ala que mitjançant dispositius mecànics adequats pot girar entorn d’un eix perpendicular al pla de l’ala situat en el buc de l’avió per tal de modificar la fletxa d’acord amb les necessitats de vol.
Aquest tipus d’ala és emprat només en avions supersònics Per a vol a baixa velocitat en règim subsònic, les millors característiques són obtingudes amb una ala recta fletxa petita Per tant, l’envol i l’aterratge seran fets amb l’ala estesa en fletxa mínima Durant l’etapa d’acceleració i de pujada al sostre de creuer, el règim de vol ha d’ésser subsònic, però a nombre de Mach elevat, per la qual cosa és convenient que l’ala tingui certa fletxa Durant el vol en règim supersònic, l’ala queda plegada al valor màxim de la fletxa i adquireix generalment la configuració d’una ala de…
aeroport de Castelló
Aeronàutica
Aeroport situat al terme municipal de Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta), 33 km al nord de Castelló de la Plana.
Fou impulsat per les administracions públiques, fonamentalment la Diputació de Castelló, amb l’objectiu de desenvolupar el turisme a la zona Tot i que fou inaugurat el 25 de març de 2011, restà pendent de completar i de corregir-ne errors de construcció a la capçalera de gir Inutilitzat per la manca d’autorització per a rebre-hi vols i per l’absència de sollicituds per a operar-hi, seguí sense funcionar els dos anys següents i fou objecte de polèmiques pel cost de manteniment i per les irregularitats en la construcció i el finançament Propietat de l’empresa pública Aerocas, al març del 2014…
caça bombarder
Caça bombarder F-18 de la Northrop-McDonnell Douglas (EUA)
© Fototeca.cat
Militar
Avió especialitzat a realitzar atacs contra objectius terrestres; també rep el nom de bombarder tàctic, avió d’atac ràpid o de suport reduït.
En anglès hom els designa amb les sigles FGA fighter, ground attack , que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18 , els soviètics SU-17 i MIG-25 , i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’ A-10A ‘Thunderbolt’ EUA, bireactor armat amb un canó automàtic de 6 tubs de 30 mm i amb 7000 kg de bombes,…
Juan de la Cierva y Codorniu
Juan de la Cierva y Codorniu
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor.
Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de Getafe Un any més…
navegació aèria
Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.
Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…
helicòpter
Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a…
avió de transport
Avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Avió especialment condicionat per a transportar mercaderies o passatgers.
Normalment els avions de transport de passatgers són aprofitats per a efectuar també el transport de càrrega, i així, en l’actualitat hom projecta i construeix avions especials en el transport de mercaderies en contenidors que en cas necessari poden servir per al transport de passatgers, com el Boeing 747 i el Lockheed L-500 , tots dos de fabricació americana i amb capacitat de càrrega de l’ordre de les 100-150 tones, amb un pes total màxim de 310 i 380 tones, respectivament La velocitat màxima que poden atènyer és inferior a un nombre de Mach de 0,8 En el camp del transport de passatgers, la…