Resultats de la cerca

Jaume Batlle i Mir, pintor destacat dins el romanticisme català, pinta Una escena del diluvio, la seva obra més important

Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la tercera, 0,2 × 0,12 m La seva…

Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona reserva, núm d’inv P 658 És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m Es podria datar entre els anys 370 i 400 Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que…

Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri Fa 2,1 × 0,57 m És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca,…

Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants

S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Revolucionà l’escenografia operística amb les posades en escena de les obres del seu avi Richard Wagner, caracteritzades per una gran simplicitat en la concepció Desenvolupà la major part de la seva tasca al Festival de Bayreuth, que dirigí amb el seu germà Wolfgang des que fou reobert després de la Segona Guerra Mundial, el 1951

El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX