Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona. És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri. Fa 2,1 × 0,57 m.
És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca, amb els soldats romans que en beuen.
L’estil és molt semblant al del sarcòfag dit de sant Feliu, per tant també plenament constantinià (vers els anys 315-335), amb el característic Crist estació. Pertany al taller, o tallers, relacionat amb el sarcòfag del Dogmàtic i el sarcòfag d’Albani de Sant Sebastià, a Roma. L’element més singular és el fet que l’escena dels pans i els peixos ocupa la part central del fris, marcant així un clar eix central de simetria.
Bibliografia
- Fita, 1876, pàg. 138, nota 2; Garrucci, 1879, pàg. 26; Botet i Sisó, 1896, XXV, pàgs. 163-171; Monsalvatje, 1904, pàg. 237; Puig i Cadafalch. Falguera. Goday, 1909-18, vol. I, pàg. 281; Bonnet, 1911, pàgs. 24-26; Wilpert. 1929-32, vol. I, tav. 158.3; Gerke, 1940, 11. pàg. 342; Pla I Cargol, 1946, pàg. 93; Bovini, 1954, pàgs. 96-104; Palol, 1967, pàgs. 292-293; Sotomayor, 1973, pàgs. 37-41, i 1975, pàgs. 89-92; Moralejo, 1984, pàg. 193; Boehden, 1995.