Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
broca
Oficis manuals
Vareta d’acer, sensiblement cilíndrica, usada per a esmolar eines de tall, especialment ganivetes.
dentadora
Tecnologia
Màquina per a tallar les dents d’un engranatge.
Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada , que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents De les dentadores que treballen per…
tornall
Tecnologia
Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’art del taper.
xaira
Oficis manuals
Peça llarga i més o menys cilíndrica d’acer proveïda de mànec, emprada per a esmolar eines de tall, ganivets, etc.
pedra arenosa
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Pedra obtinguda d’una roca arenosa, molt emprada en construcció i en la fabricació de moles de molí, pedres d’esmolar, llambordins, grava, etc.
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’aglomerant emprat…
el Molar

Pont amb arcs sobre un riu al Molar (Priorat)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, a la dreta del riu de Siurana poc abans de la seva desembocadura a l’Ebre Limita amb els termes de la Figuera i el Lloar N, Gratallops NE, Bellmunt del Priorat E, el Masroig SE, Garcia W i la Torre de l’Espanyol NW, aquests dos últims pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre El territori va des d’altituds inferiors als 100 m a la vora del riu fins a les de la serra del Tormo, a l’extrem septentrional 530 m al tossal de la Cogulla i 384 m al tossal de l’Àliga Des d’aquestes altures baixen diversos barrancs vers el riu de…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…
Els molins i altres indústries
Art gòtic
Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca 1390 S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló ARM – JGual Molí fortificat de Ratera, també dit castell menor de Concabella Va ser restaurat per l’arquitecte J Vilaseca a partir del 1954 ECSA – GSerra Per bé que el creixement de la producció en època del gòtic comportà un ampli repertori d’edificacions noves o renovades, aquest capítol se cenyeix, sobretot, a les construccions associades a l’acceleració dels processos industrials…