Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
esponja de bany
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, molt semblant a l’esponja de cavall, de la qual es diferencia pel fet de presentar l’esquelet més tou.
Habita a la Mediterrània i a la mar Roja, a poca profunditat i en bancs molt extensos El seu esquelet d’espongina, suau i consistent alhora, és utilitzat en la higiene humana
corall

Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…
punt somàtic
Antropologia física
Cadascun dels punts del cos humà que hom pren com a punt de referència en estudis de somatometria i que solen correspondre a una part sortint de l’esquelet.
Hom distingeix els punts somàtics imparells o sagitals com la glabella, el gnàtion, l’omfàlion o umbilical, el simfísion, etc dels punts somàtics parells o laterals com l’acròmion, el dactílion, el gònion, el tibial, l’ilioespinal anterior, etc Alguns dels punts somàtics, els situats al crani, són anomenats craniomètrics Els punts somàtics són, llevat dels craniomètrics, molt més fàcilment determinables en l’esquelet que en l’humà viu, en el qual la localització precisa és més difícil, especialment en els casos d’obesitat
calavera
L’esquelet sencer.
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…
àgnats
Ictiologia
Superclasse de vertebrats que comprèn individus molt antics i primitius, aquàtics, sense mandíbules i amb notocordi persistent durant tota la vida.
L’esquelet és rudimentari, però molts fòssils tenen l’esquelet tegumentari molt desenvolupat Les espècies actuals presenten metamorfosi abans d’arribar a l’estat adult Fou un grup molt nombrós a l’Era Primària, però avui en resten molt poques espècies
Els radiolaris fòssils
Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…