Resultats de la cerca

Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…

M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…

Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…

Diverses accions promogudes per Acció Cultural del País Valencià, sd ACPV A mitjan dècada dels noranta, semblava que el valencianisme travessava una situació d’estancament més que no pas d’estabilitat El valencianisme polític —aglutinat al voltant d’Unitat del Poble Valencià— va ser incapaç de superar les seues tradicionals limitacions de vot, que la barrera electoral del 5% empitjorava Pel que fa al valencianisme cultural, tampoc no semblava trobar-se en situació de creixement En gran mesura, aquest s’organitzava al voltant de la defensa de la llengua, si bé la traducció des d’aquest…

Pel que fa al sistema policíac de Catalunya, la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia van marcar, des de 1978-79 un camí que lentament s’ha anat desenvolupant, tot conformant un model tripartit, de gran complexitat des del punt de vista de les administracions que la integren d’una banda, el govern de l’Estat amb dos cossos, el Cos Nacional de Policia als nuclis urbans i la Guàrdia Civil a la resta del territori, que realitzen tasques extra i supracomunitàries d’una altra, el govern de la Generalitat amb un cos, el de Policia-Mossos d’Esquadra, que té les funcions de policia ordinària…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

El context jurídic mundial va estar presidit per l'impacte del terrorisme de l'Estat Islàmic Les mesures preses a França després dels atemptats del 13 de novembre a París van tornar a posar de manifest les dificultats d'equilibri entre llibertat i seguretat, especialment després de les mesures excepcionals adoptades pel Govern francès de reformar la Constitució, reduir el control judicial sobre els escorcolls policials i el rastreig massiu de dades privades A la Unió Europea, van ser aprovades, entre d'altres, les disposicions referides a les normes tècniques de regulació aplicables a la…

La guerra jurídica  lawfare El concepte guerra jurídica  va estar de moda el 2019 Fa allusió a l’ús abusiu de l’ordenament jurídic per a castigar l’adversari polític intern o extern Tot i que el terme ja apareix en alguns escrits de les darreres dècades del segle XX, el concepte es va popularitzar a partir d’un assaig de Charles J Dunlap del 2001 en el qual es definia la  lawfare , guerra jurídica, com ‘l’ús del dret com a arma de guerra’ El sentit originari del terme segons el va presentar Dunlap es referia a l’ús del dret internacional públic i, en concret, del dret internacional…

Usos lingüístics de la població catalana 2003 El 1997 es promulgà la reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya, que entrà en vigor l’any següent amb el nom de Llei de política lingüística Impulsada per Convergència i Unió CiU i consensuada amb els principals partits de l’arc parlamentari català, aquesta llei, ultra confirmar la posició preferent del català dins les institucions autonòmiques, els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica i els primers trams del sistema educatiu, pretenia estendre la presència de la llengua en àmbits de la vida civil on a penes hi era…