Resultats de la cerca

Es mostren 67 resultats

discoglòssids

Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.
Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans
Gran enciclopèdia catalana

mànec

Anatomia animal
Una de les tres peces de l’estern.
Gran enciclopèdia catalana

Reanimació càrdio-pulmonar en nens

La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant , descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de diagnosticar i…
Enciclopèdia de medicina i salut

diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques

© Fototeca.cat

Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
Gran enciclopèdia catalana

mesostern

Anatomia animal
Cos de l’estern entre el mànec i l’apèndix xifoide.
Gran enciclopèdia catalana

punció esternal

Punció que hom practica a l’estern per obtenir medul·la òssia.
Gran enciclopèdia catalana

tòrax

A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el metatòrax En els…
Gran enciclopèdia catalana

Pirosi

Patologia humana
És anomenada pirosi una sensació de cremor que es percep al centre del tòrax, per darrere de l’estern, i que es produeix en el cas de reflux gastro-esofàgic, és a dir, quan una part del contingut gàstric, ric en substàncies corrosives com l’àcid clorhídric, puja anormalment cap a l’esòfag La pirosi es pot presentar ocasionalment en persones sanes, en general després d’àpats abundants Quan és reiterada, però, sol ésser deguda a una fallada en l’esfínter esofàgic inferior, que roman anormalment relaxat després de la deglució Les causes més freqüents de pirosi són l’hèrnia de hiat,…
Enciclopèdia de medicina i salut

escorbut

Patologia humana
Malaltia produïda per manca d’àcid ascòrbic (vitamina C) en l’alimentació (avitominosi C).
La malaltia era corrent en els viatges al voltant del món del s XVI, en les expedicions polars i en els presoners de guerra, per manca d’aliments frescs durant la Primera Guerra Mundial es presentà de forma epidèmica Apareix al cap de 3 o 4 mesos de avitaminosi En mancar la vitamina C es produeix una alteració en la síntesi del teixit collagen i això determina fragilitat dels capillars sanguinis, mala cicatrització de les ferides i anomalies en els ossos En les persones adultes, la malaltia produeix hemorràgies en els follicles pilosos i en la pell, sobretot de les cames, hemorràgies,…
Gran enciclopèdia catalana

urodels

Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…
Gran enciclopèdia catalana