La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals. La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany. Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant, descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància.
La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de diagnosticar i tractar una pèrdua de consciència i una aturada càrdio-respiratòria en un nen és la mateixa que en un adult, però s’han de modificar algunes maniobres per tal d’adaptar-les a les característiques anatòmiques i fisiològiques de l’organisme infantil. Aquestes característiques són especialment diferents fins als 7 anys d’edat, per la qual cosa a partir dels 8 anys totes les maniobres poden ésser efectuades ja com si es tractés d’un adult.
En efectuar l’obertura de la via aèria, cal tenir en compte que les estructures de l’organisme del nounat o del lactant són molt més flexibles que les d’un adult. Per això, si hom efectua una extensió excessiva del cap cap enrere, el coll pot doblegar-se tant, que s’arribi a tancar la via aèria i s’aconsegueixi un efecte contrari al que es pretén. En conseqüència, l’extensió del cap ha d’ésser lleugera, sense pretendre arribar al límit possible.
En el cas d’un nen de menys d’1 any, quan s’efectua la ventilació artificial pot ésser difícil tancar bé la boca del socorrista al voltant de la de l’infant. En aquest cas, és preferible que el socorrista abasti amb la seva boca la boca i el nas del nen. A més, cal que la insuflació de l’aire sigui més suau que en un adult: només s’ha d’insuflar l’aire necessari perquè s’elevi el pit del nen.
Cal que el ritme de la respiració artificial sigui més ràpid en el nen que en l’adult, ja que la seva freqüència ventilatòria fisiològica és també més gran. Així, en el cas de nens de menys d’1 any és convenient fer unes 20 insuflacions per minut, i des d’aquesta edat als 7 anys cal que la freqüència sigui de 15 ventilacions per minut.
La palpació del pols carotidi és generalment difícil durant el primer any de vida, a causa del plecs que sol formar la pell en el coll. Per aquest motiu, a aquesta edat és preferible palpar el pols húmeral, que es localitza en la part interna del braç, aproximadament en el punt mitjà entre el colze i l’aixella.
Si s’ha de fer massatge cardíac extern, cal tenir en compte que la posició del cor varia una mica amb l’edat, de manera que com més petit és un nen més alt està el cor. Per aquest motiu, en els nens de menys d’1 any el massatge s’ha de fer en el punt mitjà de l’estern. En els nens de més d’1 any, ja es pot fer en el terç inferior de l’estern, com en els adults.
La compressió cardíaca cal que sigui més suau en un nen que en un adult. Per això, quan el nen té menys d’1 any és preferible efectuar el massatge cardíac només amb els dits, i en cada compressió deprimir l’estern uns 2 cm. En el nen d’1 a 7 anys, el massatge s’ha de fer amb una sola mà, i la depressió provocada cal que sigui d’uns 3 cm.
La freqüència de les compressions toràciques també cal que sigui més ràpida en el cas dels nens que en els adults, ja que la freqüència cardíaca és més elevada. Així, en els nens de menys d’1 any s’han de fer de 100 a 120 compressions per minut, i en els nens d’1 a 7 anys, la freqüència serà d’unes 100 compressions per minut.