Resultats de la cerca

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Les seves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca les seves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el Cancionero Musical de Palacio es conserva el seu…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis Rigalt i Farriols…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…

Vida i obra Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres, alguna de no publicada, com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia auspicià la publicació de la seva obra més important, el↑ Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina…

Durant la Segona República dugué a terme una intensa activitat literària i política Lluità en el bàndol repúblicà i, acabada la Guerra Civil, anà als EUA, on es doctorà en Filologia Romànica a la Universitat de Columbia, i fou professor de portuguès i castellà en universitats dels EUA Fou un dels primers promotors d’intercanvis entre estudiants nord-americans i de l’Estat espanyol La seva obra Linguagem e estilo de Eça de Queiroz 1953 és una aportació fonamental a l’estudi de la literatura portuguesa Destaquen, a més, Lua de Além-Mar 1959, Poemas 1961, Rio de sonho e tempo 1963,…

De formació autodidàctica, el 1957 s’establí a Barcelona Ha treballat a l’Editorial Bruguera 1957-65, La Vanguardia 1965-68, i a les editorials Labor 1968-93 i Biblograf 1996-97 Autor d’una vintena de llibres i desenes d’articles sobre bibliologia, edició, arts gràfiques, lexicografia, ortotipografia, redacció i història del llibre, ha dirigit màsters especialitzats Fou president d’honor del Comitè Espanyol de l’Associació Internacional de Bibliologia 1991-97, president de l’Associació Espanyola de Bibliologia 1997-2000 i president de l’Associació Internacional de Bibliologia 1998-2000 Entre…

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la…

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la “Revista de Filología Hispánica” 1939-46, que amb el nom de “Nueva Revista de Filología Hispánica” fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…