Resultats de la cerca

D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc Cant monòdic,…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant…

Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell d’hemipenis…

Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…

Estructuralment és una variant del ritu copte, però amb elements propis, sia en els texts, en els quals hi ha una notable influència siríaca, sia, sobretot, en la música i en les danses que acompanyen la celebració litúrgica

Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…

Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra Pèrsia que intentava d’…

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del Cretaci, té una…