Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis. Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes. No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals. Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell d’hemipenis.
El crani és modificat en funció dels hàbits excavadors i manquen els arcs ossis. Les dents són grosses i en nombre reduït. Només tenen, com les serps, el pulmó esquerre funcional. La família presenta distribució predominantment etiòpica i tropical, amb 23 gèneres i 130 espècies. L’únic gènere paleàrtic occidental d’amfisbènids, Blanus, inclou l’única espècie europea, que trobem al nostre país, i dues més d’Àsia Menor.