Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
finalisme
Filosofia
Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o a una sèrie de fins determinats.
En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes exclouen…
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…
persecucions
Cristianisme
Nom donat al conjunt de violències exercides contra els cristians en temps de l’imperi Romà.
Suetoni recorda una primera persecució, al voltant de l’any 50, quan Claudi expulsà els jueus de Roma, perquè avalotaven en nom d’un tal Chrestus però fou a partir de l’incendi de Roma que Neró començà la persecució 64 La mateixa actitud adoptaren els emperadors Domicià 94, Trajà 111, Antoní Pius 138-161, Marc Aureli 161-180 fins en aquest moment les persecucions foren parcials i afectaren, excepte la de Trajà, preferentment l’àrea romana Septimi Sever 202-211 decretà la persecució contra els catecúmens, i Maximí Traci 235-238 contra els clergues i dirigents de les comunitats Amb Deci 249-251…
Joan Martínez Alier: economia, ecologia i política
L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó…
improvisació
Música
Creació musical realitzada en el moment de la seva execució.
Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…
Interpol
Sigla amb què és coneguda l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb seu a Lió (França).
La seva funció és combatre el crim i la delinqüència en qualsevol dels seus vessants narcotràfic, terrorisme, crims contra la humanitat, tràfic de persones, frau fiscal, blanqueig, corrupció, falsificació, pertinença a organitzacions criminals, immigració illegal, cibercrim, etc, facilitant i potenciant la cooperació entre els cossos policials dels estats membres quan les activitats criminals o delictives i els seus agents superen els marcs legals i policials de cadascun i esdevenen transnacionals L’òrgan suprem de presa de decisions és l’Assemblea General, formada per delegats de cadascun…
província
Geografia
Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats: Argentina, Bèlgica, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, Espanya, Itàlia, etc.
Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc, les fòbies…